Descobrim el bosc de Planoles
Hem capturat tots els colors del bosc en aquesta tardor magnífica i hem fet un àlbum a flickr sobre el Camp d’aprenentatge de Planoles (tardor – 2015).
S’ha d’anar al bosc per observar l’esporòfit de la molsa, amb els seus opercles, a punt per lliurar els nous gametòfits.
I per fer aquesta troballa: aquest liquen centenari, que creix 2mm l’any i ens mostra el nord.
Al Camp d’aprenentatge de Planoles ens han explicat què menjaven els dinosaures herbívors: falgueres! Observem els seus folíols i els seus sorus.
Hem descobert com canvia el paisatge, de la verneda al bedollar, i hem après que el bosc de ribera és un bosc de verns, “Alnus glutinosa“.
Després de tres hores d’excursió, hem pogut albirar el Taga. Calia fotografiar-lo, amb 2040 metres d’alçada, una muntanya de prats alpins antròpics.
Els professors de l’Escola de Natura del Camp d’aprenentatge de Planoles ens han mostrat la molsa Stellaria; ens han explicat que ens mostra el Nord. Està prohibit arrencar-la. No només és un reservori gegant d’aigua, sinó també un bioindicador de la salut i la riquesa del bosc.
Al bosc de pi roig (“Pinus sylvestris“) fotografiem l’escorça clivellada on el picot guarda les seves pinyes.
Roures! Escorça amb líquens, fulla lobulada “Quercus petraea”, aglans, aliment de gaigs i picots… Anem prenent nota asseguts a l’ombra.
També hem seguit els rastres de talps i talpons. I hem observat una mandíbula de porc senglar.
El bosc és un ecosistema. Hem après a respectar-lo, a entendre’l, a anomenar-lo en la seva diversitat i l’hem fet una mica més nostre.
Planoles, novembre 2015.