3r ESO

Projecte Rius, setmanes 2 i 3

Al llarg de la segona setmana del TG, hem estudiat l'impacte de les modificacions introduïdes en els rius. En alguns casos, aquestes han estat prou respectuoses amb el seu estat natural. En d'altres, en canvi, les modificacions són tan grans que cal parlar d'una explotació abusiva. Hem analitzat els usos de l'aigua en tres sectors ben diferenciats: domèstic, agrícola i ramader i industrial i comparat en diferents àrees del món. Hem reflexionat, també, sobre els reptes de futurper a fer-ne un ús més sostenible. En aquestes infografies ens podem fer una idea del resultat:     Hem estudiat, també, el concepte de conca hidrològica, les conques internes, les conques intercomunitàries i analitzat la capacitat d'emmagatzematge d'aigua als embasaments de Catalunya a partir de les dades facilitades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).   A la tercera setmana, hem començat l'estudi de la qualitat hidromorfològica d'un riu. Aquest es basa en diferents aspectes com la presència o no d'un bosc de ribera, la profunditat i la velocitat de l'aigua del riu, el cabal o o el fet que hi hagi brossa o no. Les característiques físiques, com la temperatura o la terbolesa de l'aigua, o les químiques, com la presència de nitrats o nitrits, o el [...]

Projecte Rius

El nou TG de 3r s'anomena Projecte Rius. Ja fa més de quinze anys que l'Associació Hàbitats va posar en marxael "Projecte Rius" per estimular la participació en la conservació i millora dels nostres rius. Al llarg d'aquests anys, centenars de voluntaris i voluntàries de tot Catalunya s'han anat fent experts en el funcionament dels ecosistemes fluvials, en els organismes que hi viuen, així com en els problemes que pateixen i en què es pot fer per intentar resoldre'ls. Des de l'Associació Hàbitats ens criden per aquest voluntariat i ara ens hem de fer experts i expertes en rius.   L'alumna Chari M. ens ho explica molt bé en el seu text, que adjuntem a continuació.   Ara ja sé què farem (per Chari M.)   ARA JA SÉ QUÈ FAREM   El nostre encàrrec es basa en analitzar un tram de la Riera de Martinet dos vegades a l’any, una a la primavera i una altra a la tardor. Nosaltres però, en farem dues encara que ambdues tindran lloc a la primavera.   La Riera de Martinet té inici a les coordenades E: 441012.2m i N: 4630604.7m, prop del Brull; un municipi d’Osona. En canvi, aquest desemboca a les coordenades E: 437276.2m i N: 4625745.9m, com afluent del riu Congost.   Analitzar la Riera de [...]

Ciència a la cuina

En el TG “Ciència a la cuina” ens endinsem en un petit laboratori o, millor encara, una petita planta d’una indústria on, a partir de diverses matèries primeres (ingredients) fabriquem nous productes (els plats cuinats que ens mengem). En aquest laboratori hi conflueixen tres grans ciències bàsiques: la biologia, la química i la física. La primera setmana, l'alumnat ha après que cada vegada que es fa un àpat, s'empassa un bon grapat de substàncies presents en els aliments: els nutrients i els àtoms que els formen. També van entendre la diferència bàsica entre els processos químics i els processos físics, citant-ne alguns associats al fet de cuinar. Finalment, van estudiar les diferències bàsiques entre els tres estats de la matèria. La segona setmana han treballat sobre «la puresa» dels aliments, tot relacionant aquest concepte amb la diferència entre les substàncies pures, les mescles homogènies i les mescles heterogènies. Han analitzat dos esmorzars des del punt de vista de la ingesta energètica (si cobreix o no les necessitats d'un adolescent segons l'OMS) i de l'equilibri nutricional pel que fa a la presència d'aliments dels diferents grups. Així mateix, van aprofundir en l'estudi de les emulsions analitzant la mescla oli-aigua sense i amb [...]

Diferències

Al llarg del TG «Diferències» l'alumnat va descobrir la diversitat al món des del punt de vista geogràfic, socioeconòmic, polític, etc. Van analitzar la vida de cinc joves de procedència molt diversa, van aprendre a descriure un paisatge, a explicar el significat dels percentatges en el context de la descripció d’una població i a calcular percentatges a partir de dades parcials i absolutes. També van treballar al voltant del concepte de l’IDH (Índex de Desenvolupament Humà), enumerant els principals indicadors en què es basa aquest índex i relacionant-lo amb la qualitat de vida en un país i la posició d’aquest país en la classificació que ocupa per IDH. Van analitzar les causes de l'emigració, i dels fluxos migratoris mundials, tot reflexionant sobre la situació a Espanya. Es va abordar, també, l'estudi dels nutrients a diferents dietes representatives de diferents cultures. Per acabar, van confeccionar una infografia on es representen, al menys, 10 aspectes rellevants en una hipotètica comunitat de 100 persones. Es tracta del projecte «La Terra en miniatura», el qual pretén conscienciar de les condicions de vida del planeta, de la seva diversitat i riquesa, però també de les desigualtats i de la pobresa.

TG Diferències. Infografies

En finalitzar el Treball Globalitzat Pobresa. Drets humans, l'alumnat de primer ha visitat i analitzat els continguts de la pàgina web The Miniature Earth Project on s'explica com seria un poble que concentrés en 100 persones la població mundial. Com seria aquest poble? Una de les activitats que s'ha proposat a l'alumnat és l'elaboració d'una infografia que mostri alguns dels indicadors de vida (indicadors de de desenvolupament humà) que caracteritzarien aquest poble. L'alumnat s'ha documentat, ha ideat i ha plasmat el seu projecte. En l'àlbum següent us mostrem alguns dels treballs realitzats.